En una entrevista pel Punt Avui Xavier Ferrer afirma que “cal avançar en la unió política, pensar en clau europea i cedir la sobirania que s’ha cedit en la unió monetària en matèria política. Europa és gran i s’ha configurat amb interessos tan diferents que és difícil fer polítiques comunes. Falten generositat i solidaritat”.
A continuació i pel seu interès la reproduïm:
Europeista convençut, Xavier Ferrer presideix el Consell Català del Moviment Europeu des del 2014 i en coneix la història com si l’hagués viscuda. Per celebrar la trajectòria del Consell, va tenir la idea de plasmar-la en un llibre, que en recull els esdeveniments des de la fundació, el 1949.
Com neix el Consell Català del Moviment Europeu?
Neix per la preocupació per les guerres europees, per canviar la manera de resoldre els conflictes. El 1948, es va celebrar un congrés a la Haia, en què van participar molts europeistes de tendències diverses. De Catalunya, hi havia Enric Adroher Gironella, Josep Tarradellas… Allà es van assentar les bases del consell espanyol, el basc i el català, que van néixer el 1949.
Inicialment, el Consell treballava des de l’exili, oi?
En un primer moment, es busquen suports per la lluita antifranquista, es vol fer saber a Europa que Espanya és un país dictatorial. I, de fet, es van aconseguir algunes resolucions crítiques amb la situació espanyola. En aquell moment, es veia, i a Catalunya més, que la connexió amb la llibertat era a Europa.
El projecte europeu va ajudar al procés de democratització?
El franquisme seguia dur, però hi havia noves fornades de gent que veien que Espanya s’havia d’obrir. Tot i això, des d’Europa hi havia la idea que Espanya no podia ser membre de la unió perquè una de les premisses era que fos un estat democràtic. Van ser aquests nous gestors de l’Espanya franquista que van arribar als acords que van permetre les relacions econòmiques amb el continent.
Catalunya sempre ha estat capdavantera en l’europeisme?
Sí, té una concepció de poble més propera a Europa. De fet, una part de Catalunya és a l’Estat francès. Hi ha molts lligams històrics, però des de la revolució industrial també hi ha una visió empresarial més internacional. Si tenim un Consell del Moviment Europeu propi és perquè l’europeisme aquí és fort.
Un cop integrada Espanya a la UE, què fa el CCME?
Es decideix portar-lo a Catalunya i es convida el món polític, l’associatiu, el municipal, les universitats, els sindicats i els col·legis professionals a formar-ne part. I se segueix treballant amb la idea inicial del moviment europeu, perquè segueix sent necessari apostar per una Europa unida i federal.
Fins i tot després que es rebutgés la Constitució europea, una unió política és possible?
Sí, cal avançar en la unió política, pensar en clau europea i cedir la sobirania que s’ha cedit en la unió monetària en matèria política. Europa és gran i s’ha configurat amb interessos tan diferents que és difícil fer polítiques comunes. Falten generositat i solidaritat.
El conflicte entre Catalunya i Espanya importa a Europa?
No s’acaba d’entendre que dins de la democràcia europea hi hagi un conflicte i especialment que costi tant trobar-hi una sortida. No es van entendre l’1 d’octubre ni l’independentisme, però tampoc s’entén que aquest sentiment no pugui ser respectat. En tot cas, creiem que la solució està en els valors europeus com ara el respecte, la llibertat, la democràcia, la igualtat i l’estat de dret i perquè s’aposti pel diàleg i la negociació política.
Com hauria d’afrontar Europa la crisi dels refugiats?
El problema és que les polítiques d’immigració no són comunitàries. El mateix passa amb l’energia i amb la defensa. El primer pas seria que es fes una política d’immigració comuna des de Brussel·les
Què me’n diu de l’euroescepticisme, especialment entre les generacions més joves?
Aquest desencís que tenen no és tant un desencís amb Europa com amb les institucions i amb les polítiques europees. Molts dels problemes que els afecten no són europeus, sinó que són temes que encara estan en mans dels estats. La UE ha de procurar integrar tots els col·lectius, especialment els joves, i resoldre les desigualtats sorgides amb la crisi econòmica del 2008. Des del punt de vista polític i social, una Europa unida que preservi la diversitat és la millor manera de garantir la llibertat, la seguretat i el benestar de la societat. Si l’europeisme no existís, l’hauríem de crear.
El Punt Avui 9-3-2020
