En un article al Punt Avui Xavier Ferrer assegura en relació a la guerra de Síria “Tothom perseguint els seus propis interessos de present i, sobretot, de futur, per controlar el règim de Damasc i situar-se en la reconstrucció del país i en la geoestratègia de la regió, l’Orient Mitjà, que segueix sent centre del conflicte pel poder econòmic que representa el petroli i estratègic pel conflicte israeliano-palestí i ara també pel ressorgiment de Turquia, l’Aràbia Saudita i l’Iran”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
La guerra de Síria ja fa molts anys que dura. De fet, el conflicte d’alguna manera és conseqüència de l’evolució de les primaveres àrabs que van començar a Tunísia i van continuar a Líbia, amb conseqüències que avui encara es pateixen, Egipte, amb la reinstauració d’un règim militar similar al que hi havia, i ara Síria, amb un tauler d’actors molt complex amb identitats i interessos contraposats i irreconciliables i, a més, amb la ingerència exterior de potències regionals, com ara Turquia, l’Iran o l’Aràbia Saudita, i amb potències globals com ara els EUA i Rússia, i també amb els ulls ben oberts d’estats veïns com ara Israel i els europeus. Tothom perseguint els seus propis interessos de present i, sobretot, de futur, per controlar el règim de Damasc i situar-se en la reconstrucció del país i en la geoestratègia de la regió, l’Orient Mitjà, que segueix sent centre del conflicte pel poder econòmic que representa el petroli i estratègic pel conflicte israeliano-palestí i ara també pel ressorgiment de Turquia, l’Aràbia Saudita i l’Iran. De fet, la presència de tots els actors és per motius concrets, que van des de protegir el regim sirià a eradicar Estat Islàmic o a sufocar zones controlades per diferents milícies, amb la versió oficial que tothom hi és per aconseguir l’estabilitat i la seguretat de les persones, aspecte cada vegada més en dubte. La realitat, però, és que els grans damnificats són els ciutadans, els veïns de les ciutats i zones de conflicte que han de marxar dels seus llocs de sempre o han d’aguantar la guerra ferotge i les seves cruels conseqüències. I aquests damnificats es compten per milions, de què dos, probablement els més afortunats, van poder marxar i estan patint el llarg camí de cercar terres d’acollida al Líban, a Jordània, a Turquia o a Europa.
En aquest escenari, és del tot necessari que la UE trobi el camí per avançar cap a la unió política amb la finalitat de poder incidir en els conflictes sobre la base dels valors europeus.
El Punt Avui 15-4-2018
