Xavier Ferrer: “Disfuncions als estats grans”

Comparteix!

En un article al Punt Avui Xavier Ferrer  ens diu que “És l’hora que la ciutadania europea es posi les piles i vagi a votar i ho faci per partits democràtics i europeistes i també que les persones que es presentin en les eleccions siguin vàlides, valentes i es creguin Europa, perquè els anys que venen són crucials i s’hauran de garantir els valors de la UE, com a premissa per garantir la llibertat i seguretat dels ciutadans europeus”.

A continuació el reproduïm íntegrament:

La Unió Europea té 28 estats, dels quals només cinc sobrepassen els quaranta milions d’habitants, per tant representen més de la meitat de la població de la UE i més encara de l’economia. Aquests cinc estats passen per moments complicats que fan alterar la desitjada estabilitat de la Unió Europea. D’una banda, el Regne Unit amb el controvertit i molt debatut Brexit a les portes de consolidar-se, però amb moltes disfuncions i desavinences internes i també amb la UE. Ja veurem si finalment hi ha acord i el 29 de març el Regne Unit deixarà de ser estat de la UE, amb acord pactat, o amb desacord, que seria traumàtic per a tots, o bé retardarà la data de sortida. Passi el que passi, el Brexit representa una fractura política al Regne Unit i també representarà una important incidència negativa en l’economia i la societat. Per altra part, Alemanya, el gran estat de la UE, el més potent des del punt de vista econòmic i de població, no acaba d’agafar les regnes de la integració europea, com hauria de fer, i a més està encara en una situació d’adaptació de la gran immigració que va representar l’entrada de 800.000 refugiats sirians i, per acabar-ho d’adobar, amb la cancellera Merkel de retirada. I l’altra valedor de la integració europea, França, de cop sotmesa a una pressió molt significativa per la protesta social i econòmica i també política dels armilles grogues, que han alterat l’estabilitat francesa i la flegma del seu president. I Itàlia, amb un govern format per socis tan diferents i radicals, que van des d’una dreta intransigent i antiimmigració fins a una esquerra alternativa, que genera un govern a mans del poderós ministre de l’Interior Matteo Salvini, que s’ha enfrontat, primer amb la UE, i més recentment amb França pel suport als armilles grogues. Així dos habituals aliats, França i Itàlia, es troben avui enfrontats i sense veure-hi cap solució a curt termini. I l’Estat espanyol, a les portes d’un judici que revisarà l’homologació dels estaments de l’estat amb els estàndards europeus i que, de ben segur, generarà emocions, manifestacions i accions contraposades. I Polònia, el menys poderós econòmicament parlant de tots cinc, però amb una població important, una bona part de la qual ha donat el govern a uns dirigents que qüestionen la separació de poders i generen disfuncions amb els estàndard democràtiques de la UE. Esperem que tots aquests estats vagin trobant el camí de l’estabilitat i la democràcia, fet que generaria també estabilitat a la Unió Europea, bàsica en el moment en què estem, amb reptes importants i a les portes d’unes eleccions europees que renovaran el Parlament Europeu i seran el preludi d’una nova Comissió Europea. És l’hora que la ciutadania europea es posi les piles i vagi a votar i ho faci per partits democràtics i europeistes i també que les persones que es presentin en les eleccions siguin vàlides, valentes i es creguin Europa, perquè els anys que venen són crucials i s’hauran de garantir els valors de la UE, com a premissa per garantir la llibertat i seguretat dels ciutadans europeus.

El Punt Avui 11-2-2019