Nota de la redacció:
Poc abans del 9N vàrem publicar al web del CEEC aquest article que avui torna a tenir plena vigència. Hem tatxat noms que de persones que ja no són en els càrrecs que ocupaven aleshores. També allà on es llegia 9N. Ara hauríem de llegir-hi referèndum. Només hi hem fet un afegit en negreta cursiva.
El punt al que ha arribat el Procés i el tram final en què ens trobem, fan necessari més que mai, estudiar i considerar els diferents escenaris que es poguessin plantejar. No es pot deixar res a la improvisació. Massa sovint oblidem que tenim enfront nostre un Estat fort, amb totes les eines, estructures i recursos, amb clavegueres i guerra bruta incloses. A tall d’exemple, les maniobres intimidatòries de moviments de tropes, pretesament ordinàries i, segons diuen, relacionades amb motius logístics. També les cartes intimidatòries de la delegada Llanos de Luna. I els catalans encara anem bastant amb el lliri a la mà. Tal i com prevèiem alguns, ha arribat el torn als mossos d’esquadra. Ha arribat l’hora en què intenten enfrontar els policies catalans amb els seus conciutadans.
Un dels escenaris amb que ens podíem trobar el 9N és que l’Estat, enviés la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a retirar les urnes. Però l’Estat sap que una sola imatge d’un guàrdia civil o policia enduent-se sota el braç una urna, suposaria la victòria definitiva de l’independentisme. Una imatge que donaria la volta al món i cohesionaria encara més els catalans. Els analistes i assessors de La Moncloa han previst un altre escenari, molt probable i molt possible, que els permetria matar molts pardals amb el mateix tret. Aquest tret és el d’ordenar als mossos d’esquadra, per via judicial, la retirada de les urnes i fins i tot l’execució de la prohibició d’obertura dels llocs de votació. En convocar-se el referèndum o simplement anunciar-ne la data, un altre escenari, probable i possible: l’assumpció per part de l’Estat del comandament dels Mossos d’Esquadra, amb tot el que això comportarà. Les forces i cossos de seguretat de l’Estat no serian qui rebrian l’ordre de retirada de les urnes i de dur a terme altres possibles intervencions.
Amb aquesta estratègia pretendrien evitar que els catalans votéssim, alhora que desacreditarien la policia catalana, enfrontant així catalans que volen votar amb uns altres catalans, els policies. Ben senzill. Dividir i enfrontar el país. Passarien així a fer dels mossos d’esquadra els protagonistes de la jornada, mentre amb Fernández Díaz i Llanos de Luna a primera fila, els dirigents del PP i molts d’altres formacions, se’n riurien i es fregarien les mans, cofois per haver guanyat una batalla. Seria una victòria neta, de cost zero.
S’apropa el diumenge, i no hem d’oblidar que entre els mossos d’esquadra, de la mateixa manera que a la resta de la societat de la que en són part i a la que es deuen, hi ha diferents posicions i opinions polítiques. De la mateixa manera que a tot el país, hi ha qui és a favor del 9N, qui és en contra, qui vol un estat independent i qui vol que Catalunya segueixi essent part d’ Espanya. Això ho hem de tenir present i ho hem de respectar. Erròniament hi ha catalans que creuen que els mossos són la reencarnació dels almogàvers, i que han de jugar un paper que correspon a la ciutadania i als polítics: liderar el procés cap a la independència. Els mossos, no ho oblidem, han de garantir el lliure exercici de drets i llibertats, i en aquest cas la llibertat de pensament, d’ expressió i la llibertat d’expressar lliurement el vot. Com deia el conseller d’Interior, en unes declaracions a la ràdio: ““el 9N és un problema polític i no judicial ni menys encara policial”.
Des de fa dies, i amb més intensitat a mesura que s’acosta el 9N, els mossos es pregunten què hauran de fer el 9N, en el cas que els ordenin retirar les urnes. Molts d’ells tindran problemes de consciència, d’altres, esperem que siguin pocs, fruiran. Més enllà de les accions individuals amb què pretenguin ser coherents amb allò que pensen com a ciutadans, cal recordar que les iniciatives individuals no hi poden tenir cabuda, no en processos com el que estem vivint, que van molt més enllà del que bonament pugui decidir de fer o no fer una persona, del que pugui fer o no un policia.
El proper diumenge, 6.992 agents dels mossos d’esquadra treballaran per garantir que puguem anar a votar amb total tranquil·litat i seguretat. Molts d’ells, potser la immensa majoria, preferirien poder anar a votar en una data històrica com aquella amb les seves famílies, de la mateixa manera que van anar a les manifestacions dels 11 de setembre. Saben que la seva professionalitat i el seu compromís no els ho permetran, però no voldran haver de recordar amb amargor aquell dia de servei com el dia en què van participar en executar unes ordres contràries a la voluntat d’un poble, del seu poble.
Com policies en l’exercici de la seva funció de policia judicial, tenen el deure d’auxiliar jutges i fiscals. És a dir, i per a que ens entenguem, complir allò que aquests ordenin, com podria ser el cas de retirar les urnes. De no fer-ho, podrien incórrer en responsabilitats penals i disciplinàries. Orgànicament i jeràrquica, la Llei de La Policia de la Generalitat estableix que “pertoca al Govern de la Generalitat, per mitjà del president, el comandament suprem del Cos de Mossos d’Esquadra. Aquest comandament és exercit per la persona titular del Departament de Governació”. Així doncs, cap mosso ni cap dels seus comandaments pot prendre decisions pel seu compte. Aquestes sempre han de seguir i respectar la complir la via jeràrquica.
Així doncs, les actituds individuals dels nostres policies, siguin en un sentit o en l’altre, no s’han de produir. Sempre, i en la mesura que és un cos jeràrquic, serà el Govern, amb comandament suprem del President, exercit pel conseller d’Interior, i a través de la línia de comandament, qui les haurà de prendre i transmetre.
Deia també avui en declaracions el conseller Espadaler: “Els protagonistes del 9N no són els jutges, ni la policia, sinó la ciutadania, i, en aquest sentit, volem que sigui una jornada cívica i sense incidents”.
No caiguem en el parany de l’Estat, no ens enfrontem i no ens dividim. I sigui quin sigui el paper que finalment els toqui fer als mossos d’esquadra, no oblidem que són i seguiran sent, juntament amb els policies locals, la nostra policia, els nostres conciutadans. Esperem doncs que també amb astúcia, el Govern, mitjançant el President, sàpiga exercir el comandament suprem, tal i com esperem i desitgem els catalans.
