En un article a la Vanguardia Eduardo Martín de Pozuelo fa un repàs dels terroristes més buscats a nivell internacional i afirma al respecte que “la llei no arriba als terroristes més buscats. Ni les ordres internacionals d’arrest, ni les recompenses multimilionàries, ni la voluntat de posar fi al terrorisme han conduït a posar a disposició judicial els grans líders de la guerra global”.
I així ens explica aquest que:
Si bé és cert, segons comenten a La Vanguardia responsables delcontraterrorisme europeu, que centenars de militants del terrorisme gihadista han estat detinguts i posats a disposició judicial, els seus principals líders aconsegueixen habitualment apartar-se de les ordres internacionals de crida i cerca. Molts d’aquests líders, afegeixen, han mort en enfrontaments armats o en operacions militars específiques llançades contra ells, però no han acabat davant un tribunal. El cas d’Ossama bin Laden n’és un bon exemple.
Prenent com a referència les ordres de crida i cerca emeses pels Estats Units, país especialment ocupat en la persecució de gihadistes fora de les seves fronteres, trobem una llista de recompenses milionàries que afecten els líders del gihadisme i mig centenar de presumptes autors de grans atemptats sense resoldre judicialment.
El resultat és una escala econòmica del grau de responsabilitat criminal que els Estats Units atorguen a cadascun dels terroristes que encara no troba. Hi ha dues ofertes de fins a 25 milions de dòlars cada una, quatre de deu milions, una de set, una altra de sis i 45 de cinc milions de dòlars. N’hi ha més, però ja parlem de quantitats menors.
Els dos terroristes més buscats del món són Abu Bakr al-Bagdadi i Aiman al-Zawahiri. Sobre tots dos pesa una recompensa de 25 milions de dòlars per a qui ofereixi notícia que condueixi a la seva detenció, que podria estendre’s a qui pugi aportar proves que serveixin per a la seva condemna en un tribunal. Abu Bakr al-Bagdadi, el califa de l’ Estat Islàmic ( EI), ha vist incrementat el preu per la seva recompensa en relació amb la percepció de l’amenaça que representa; de manera que, mentre el 2011 s’oferien 10 milions de dòlars per la captura, avui són 25 els milions que s’arriben a pagar.
Aquesta quantitat és la mateixa oferta per Aiman al-Zawahiri, l’actual ideòleg d’ Al-Qaida i fundador de la gihad islàmica egípcia. D’aquest metge egipci, amic i company de Bin Laden, se’n sap molt poc. Només que té 66 anys i que és en parador desconegut. Però, per no saber coses d’ell, se’n desconeix fins i tot l’estatura.
Un personatge que no assoleix aquestes cotes de recompensa –es va quedar en 5 milions de dòlars– encara que la intel·ligència europea el consideri una peça clau del desenvolupament del terrorisme global modern i pot ser que sigui el cap militar de l’ Estat Islàmic, és Mustafa Setmarian, també conegut per Abu Musab al- Suri.
Setmarian, sirià, nascut el 1958, va obtenir la nacionalitat espanyola cap als anys 80 gràcies a un matrimoni de conveniència. Autor de diversos llibres sobre la gihad, ha estat reclamat per diversos jutjats espanyols tant per la presumpta autoria de l’atemptat contra El Descanso (Madrid) el 1985, com per la seva vinculació al grup desarticulat en l’ operació dàtil el novembre del 2001, quan es va desmantellar una delegació d’ Al-Qaida a Espanya.
Per aquella època, els Estats Units van oferir els cinc milions de dòlars per a qui donés informació sobre el parador de Setmarian. Però aquest és un cas estrany, ja que la recompensa ha desaparegut de la llista i, de fet, l’home buscat també. La incertesa envolta la sort de Setmarian. A finals del 2005 es va informar que l’havien detingut a Quetta ( Pakistan) i del seu lliurament a les autoritats nord-americanes.
Tot i això, reclamacions posteriors de la justícia espanyola no van donar cap altre resultat que la negació del seu arrest malgrat que fonts europees d’intel·ligència el van situar en una presó clandestina al Pacífic. El 2010 se li va atribuir un article de la revista d’ Al-Qaida, Inspire, però davant els dubtes, l’agost del 2014 Amnistia Internacional el va incloure en la seva llista de “víctimes de desaparició forçada”.
I una altra absència notable. En la llista de recompenses no hi figura el fill del mític Bin Laden, Hamza bin Laden, que ha pres el lideratge emocional d’ Al-Qaida.
Pel que respecta a terroristes buscats sense èxit durant dècades per la justícia figura, per exemple, Ali Atwa, acusat del segrest d’un avió el 14 de juny del 1985 o Hussein Mohammed al-Umari, presumpte coautor en l’atemptat de l’11 d’agost del 1982 contra el vol 830 de Pan American, del Japó a Hawaii. Se suposa que va fabricar la bomba col·locada a sota d’un seient que va matar un noi de 16 anys i va ferir 16 passatgers més. I, queden per detenir presumptes autors d’atemptats tan significatius en la trajectòria del terrorisme global com els dos del 7 d’agost del 1998 contra les ambaixades dels Estats Units a Dar es Salaam ( Tanzània) i Nairobi ( Kènia), o del segrest del vol 73 de Pan American el 5 de setembre del 1986 durant una escala a Karachi ( Pakistan) o fins i tot, autors de l’atac contra el World Trade Centre de Nova York el 26 de febrer del 1993. És a dir, el primer atemptat amb les Torres Bessones com a escenari.
La vanguardia 9-10-2017
