Les F.A.E davant del Procés

Comparteix!

Les F.A.E. (Forces Armades Espanyoles) són conscients, des de fa dècades, de la necessitat de guanyar credibilitat i estima entre la ciutadania de l’estat espanyol i, sobretot, davant d’aquells que són hereus dels que van lluitar per la República i per les llibertats a Catalunya i Euskadi.

D’altra banda, saben que el nacionalisme espanyol els ha utilitzat com a pretorians dels seus interessos i del seu projecte nacional, d’arrel indubtablement castellanista i franquista.

També, han hagut de fer un gran esforç, després de la vergonya i la deshonra que significa una guerra civil i els intents, en plena Transició, d’un reduït nombre de militars i guàrdies civils, nostàlgics del franquisme, que ho van tornar a provar, a intentar: l’exemple més emblemàtic dels quals és el 23-F.

Les F.A.E. es van trobar davant d’una gran cruïlla; seguir essent la guàrdia pretoriana de les essències d’una manera d’interpretar la complexa i suposada nació espanyola o bé convertir-se en un exèrcit professional, tècnicament molt modern, basat en els principis democràtics i que s’incorporés i col.laborés amb els exèrcits del bloc occidental.

Aquests canvis van tenir uns primers responsables: el ministre Narcís Serra, el general Cano Hevía, el general Gutiérrez Mellado i, tants d’altres, que van transformar les F.A.E., passant d’ésser forces pretorianes del règim espanyol a un exèrcit democràtic, integrat a la UE i l’OTAN. Durant dècades, deixant morts, en acte de servei, més d’un centenar dels seus professionals i, d’altra banda, desplegant cent trenta-cinc mil efectius per torns a tot el món, s’han guanyat la credibilitat i el bon fer al Kurdistan, l’ex-Iugoslàvia, el Líban, l’Iraq, l’Afganistan, el Congo, el Nord d’Àfrica i, més recentment, els països bàltics, Polònia i Romania. Aaixò cal afegir-hi operacions navals a Somàlia, el Líban, el Golf de Guinea, etcètera. Unes F.A.E. professionals, democràtiques, que són lluny d’aventures de seguretat interior.

Ara, amb el Procés català en marxa, la ministra de Cospedal, amb llenguatge franquista i dictatorial, pretén atemorir el Procés català, tot exhibint la potència de les F.A.E.

Evidentment, les F.A.E. tenen uns deures que els marca una Constitució que els seus antecessors franquistes van concebre com a gran gàbia per als pobles d’Espanya. Les F.A.E. no poden ésser una solució i, lògicament, els professionals que l’integren ho saben. Porten anys, voltant pel món, i saben que tot és més complex que lleis i constitucions. El Kurdistan, l’Iraq, l’ex-Iugoslàvia… els donen l’experiència i el coneixement per ésser cauts i no deixar-se entabanar per la ministra de Cospedal i la seva estratègia dialèctica franquista i dictatorial. Es diu que hi ha generals i alts comandaments que han fet arribar al govern espanyol que, al seu parer, si no hi ha violència i terrorisme, el que cal és la negociació política i no són ells els qui han de solucionar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Les F.A.E. són més rellevants que el PP i el nacionalisme espanyol.

Miquel Sellarès / President del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC)