La teranyina d'”amiguetes” de De Alfonso

Comparteix!

L’Estat, els seus serveis i clavegueres estaven segurs que tenien informació de primera mà i que eren capaços de desestabilitzar CDC que, producte de la seva manca de sentit d’Estat i innocència política, ho ha permès abastament.

Hi ha una cadena de nomenaments sospitosos. La del mateix De Alfonso, que sorgeix després de la mort inesperada de David Martínez Madero, qui comptava amb el suport d’ERC, doncs era conegut per l’aleshores portaveu parlamentari republicà al Congrés, Joan Puigcercós. Aprofitant la desaparició sobtada de Martínez Madero, apareix Daniel De Alfonso, bon relacions públiques i amb mà esquerra, que aconsegueix rodejar-se d’una sèrie de periodistes especialitzats en temes de corrupció i judicials que li donen cobertura des del primer moment. Convergència, amb el lliri a la mà com sempre, es fa un autogol i permet que alguns dels seus sectors més retrògrads li imposin aquest nou fiscal anticorrupció.

Però no n’hi ha prou. De Alfonso, caut, comença a teixir una teranyina en la que utilitza tres personatges clau: el conseller Ramon Espadaler, a qui convenç perquè col·loqui el seu número dos, Albert Batlle, com a director general dels Mossos, com ja havia passat mesos abans, un altre “amiguete” de De Alfonso, el comissari Trapero, assoleix el comandament dels Mossos, argumentant que així se’l protegirà judicialment d’un afer pendent. Tot queda lligat i ben lligat.

També caldria veure el paper de dos importants periodistes: un en un mitjà molt important de premsa escrita, i l’altre, com a cap d’investigació d’un diari digital de l’extrema dreta.

El Govern de la Generalitat i les forces sobiranistes han de fer net i han de ser conscients que amb la innocència política enfront d’un Estat que disposa d’intel·ligència no es pot actuar amb frivolitat i tolerància en el nomenament de càrrecs estratègics del Govern de la Generalitat. Les coincidències poden existir, però també hi ha els “tontos” útils.

Informe SIC