En un article al Punt Avui Xavier Ferrer afirma que “calen decisions i accions que impulsin una Unió Europea més democràtica, més social, més segura i més propera a la ciutadania”.
La Unió Europea ha passat diverses crisis en els darrers anys que n’han qüestionat el projecte. La crisi econòmica, la dels refugiats, la seguretat, divergències institucionals, l’euroescepticisme i el populisme, el Brexit en són les realitats destacades. Tampoc és una bona notícia que el president dels EUA sigui Donald Trump, que ha qüestionat la UE com mai ho havia fet cap antecessor seu, però els resultats de les eleccions a Àustria, els Països Baixos i més recentment a França, juntament amb la patacada a Theresa May en les legislatives britàniques, han capgirat el pessimisme que planava sobre el projecte europeu. És evident que en les presidencials franceses es va donar un cop a l’antieuropeisme i racisme de Le Pen i per extensió la victòria de Macron, apuntalada amb el gran suport en les legislatives, ha representat un bàlsam per a la UE, que ja convenia. De fet, no ha canviat gran cosa en el pla de la realitat, però en el recent Consell Europeu hi ha hagut una entrada d’optimisme i confiança com feia temps que no es notava. Sovint les aparences, les sensacions i la confiança són importants en política, i sembla que aquest escenari és el que s’intueix a la UE.
Esperem que no sigui flor d’un dia. Perquè no sigui així, calen decisions i accions que impulsin una Unió Europea més democràtica, més social, més segura i més propera a la ciutadania. L’exposició de Macron en el recent Consell Europeu ha anat en la direcció d’una Europa sòlida i segura, tant per a les empreses com per als ciutadans, entenent que s’hauran de fer reformes que ho garanteixin, i tot això té el beneplàcit de la cancellera Merkel, disposada a cooperar amb França per fer l’Europa que intueix Macron. Tot plegat representa recuperar l’eficàcia de l’eix francoalemany com a element fonamental per a l’impuls europeu. Tot apunta que una doble M (Macron i Merkel) impulsarà Europa. Ja s’han pres mesures en la línia d’instaurar un mecanisme de control d’inversions de tercers països que protegeixi empreses i ciutadans, també la confirmació de seguir aplicant els acords de París sobre el canvi climàtic, malgrat la negativa dels Estats Units i també treballar en el desplegament de grups de combat i cooperacions estructurades permanents per fer missions militars, en el marc de reforçar la defensa europea, a les portes que se’n vagi l’estat amb més capacitat militar com és el Regne Unit. A més, en el marc del Brexit, la UE s’ha permès certa duresa i escepticisme a la proposta de la debilitada primera ministra britànica, sobre els drets dels ciutadans comunitaris que resideixen al Regne Unit, exposant que respectarà la legalitat dels que fa més de cinc anys que hi són. Veurem com es va configurant aquesta recuperada voluntat francoalemanya, que sembla que té clar que ha de transformar les crisis en oportunitats. Si s’aconsegueix serà bo per a tots els ciutadans de la UE, fins i tot per als dels estats que ho qüestionen. Ara cal passar de les paraules als fets, i això es fa amb voluntat política, amb reformes i amb la proximitat dels ciutadans.
