Fa uns dies un important diari català referint-se a les policies locals titulava: “Uniforme únic”. Aquest títol portava a l’equívoc de fer creure als lectors que aquesta era una novetat a les nostres policies locals.
La realitat és en canvi, que ja en el 1981 dins del marc de la Direcció General de Seguretat Ciutadana es va crear la Subdirecció General de Policies locals de Catalunya que tenia la funció d’acabar amb el caos de la formació, uniformitat, comunicacions, equipament, armament i graduacions dels comandaments d’aquestes.
Ja llavors es van obtenir uns bons resultats al respecte. Més d’un centenar de policies locals es van adaptar a les noves directrius consensuades amb la Generalitat de Catalunya donant una imatge d’unitat en el marc de les Policies de Catalunya.
D’altra banda al Parlament es va aprovar, el que tantes vegades hem explicat aquí, la definició de Policia de Catalunya. Que recordem de nou diu: “La policia de Catalunya és aquella que depèn de les nostres institucions nacionals els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya”. O sigui les nostres policies locals i els Mossos d’Esquadra.
Es va aconseguir llavors, també, una gran i difícil victòria: la creació de l’Escola de Policia de Catalunya que havia d’unificar la formació de policies locals i Mossos d’Esquadra. En un primer moment la Guàrdia Urbana de Barcelona va mantenir un pols amb la Generalitat per mantenir la seva pròpia escola. Finalment,però, la racionalitat es va acabar imposant i la formació a dia d’avui de tots els policies locals i Mossos d’Esquadra és la mateixa.
Així, mentre que la formació ha mantingut el projecte de policia de Catalunya mitjançant la creació de l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, els diferents governs de la Generalitat i de diversos ajuntaments no han considerat prioritari l’estandarització de la uniformitat, les comunicacions i l’estructura de les nostres policies locals.
Avui per tant, en ple any 2017, la Direcció General de Coordinació de Policies Locals disposa de menys efectius i pressupost que no tenia als anys vuitanta, una prova més del desinterès i la manca de projecte al respecte. No comptem encara amb la voluntat política suficient per imposar mitjançant el consens i la racionalitat la imatge i l’equipament de les policies locals de Catalunya. Només per posar un exemple avui hi ha policies que porten un uniforme amb peces de color groc,altres blau clar i altres combinen taronja i vermell.
A més a més, caldria que el Parlament i el Departament d’Interior es plantegés una llei de la Policia de Catalunya que hauria d’incloure policies locals i Mossos d’Esquadra per evitar les disfuncions organitzatives i polítiques que s’han produït en els últims anys.
No és seriós ni responsable que, per exemple, quan governava el PP a Badalona la policia local tingués una actuació determinada i de tendència repressiva i ara amb el canvi al capdavant del consistori sigui més aviat la contrària. Com tampoc és gens seriós que a l’Ajuntament de Barcelona, que disposa del cos policial local més important del país amb més de 3000 efectius, i on governen els comuns aquests interpretin les seves funcions, estructura i característiques segons les seves idees polítiques tot fent experiments tipus “Happy flowers” i posant tota la responsabilitat en mans dels Mossos d’Esquadra.
Necessitem que governi qui governi en els diversos municipis d’arreu del territori les seves respectives policies locals tinguin les mateixes funcions i orientacions estratègiques.
Acabat el Procés en el que avui viu immers el nostre país caldrà que ens plantegem amb rigurositat quin futur volem per les nostres policies locals. No podem seguir amb els regnes de Taifes actual. Necessitem que la nostra classe política es prengui, d’una vegada per totes, la nostra seguretat nacional i el model policial com una prioritat.
Comissió Política del CEEC
