En un article al Temps Jaume Bosch afirma que “Si el nou Govern progressista vol protegir els drets civils a més de derogar la Llei mordassa, haurà d’abordar la reforma del poder judicial i dels cossos de seguretat de l’Estat. Els mossos no són perfectes, però fa anys que varen començar el canvi. Potser per això el major Trapero seu a la banqueta dels acusats”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
Encara que el fiscal no ho reconegui, amb el major Trapero i la intendenta Laplana es jutja, no ja al Cos de Mossos, sinó al model català de policia. I això, que ja va quedar palès en el judici al Tribunal Suprem, es posa més en evidència ara.
El model català es fonamenta en el paper dels Mossos d’Esquadra com a Policia de Catalunya al costat de les policies locals. La Constitució de 1978 i l’Estatut de 1979 van fer possible que durant els anys vuitanta el país definís el model al qual aspirava. L’any 1994, els Mossos van començar a substituir la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia com a policia integral al territori, un desplegament que va culminar l’any 2008. El centralisme i bona part dels alts comandaments dels cossos de seguretat de l’Estat van viure amb incomoditat aquest procés. Tampoc no varen pair que l’Estatut de 2006 consagrés el paper dels Mossos com a policia amb totes les facultats i eliminés l’obligació que els caps del Cos haguessin de provenir dels cossos policials de l’Estat o de les Forces Armades. El model va funcionar eficaçment amb motiu dels atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils: tothom va veure, inclosa la premsa internacional, que la policia bàsica de Catalunya eren els Mossos. La urticària que aquest fet va provocar en partits i sectors espanyolistes es va traduir en la voluntat de revertir la situació a partir dels fets del setembre i octubre de 2017 que ara l’Audiència Nacional està jutjant. PP, Vox i Cs, des del menyspreu més absolut a l’ordenament jurídic que diuen defensar, exigeixen posar els Mossos a les ordres del Ministeri de l’Interior i que l’Estat recuperi les competències de seguretat. La situació política s’ha deteriorat tant els darrers anys que mentre el 1997 les Corts aprovaven per unanimitat el traspàs de Trànsit a la Generalitat, ara la mateixa cessió a Navarra provoca indignació i crits de “Viva la Guardia Civil” al Congrés dels Diputats.
Però la pugna entre autogovern i centralisme no és l’única qüestió que s’està dilucidant als tribunals. Una característica del model català és la configuració dels Mossos com a policia democràtica i de proximitat. Encara que un sector de l’independentisme no ho vulgui acceptar, els Mossos varen emprendre, després de la dissortada etapa del conseller Felip Puig, un període de reflexió i autocrítica que va encapçalar Trapero des que fou nomenat cap del Cos l’any 2013. Les instruccions de la Prefectura dels Mossos i les conclusions de la comissió d’estudi del Parlament sobre materials antiavalots varen ajudar els Mossos a establir una millor relació amb la ciutadania. El problema és que una reflexió similar no s’ha produït ni en una part de la cúpula judicial ni en sectors influents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Ans al contrari, sembla que part del poder judicial accepti fil per randa la versió interessada de la Guàrdia Civil contra els Mossos: un cos policial de caràcter militar i ressentit pels espais perduts instrueix atestats contra el cos policial que l’ha substituït al territori i que té per directriu la proximitat a la ciutadania. Que Guàrdia Civil i Mossos parlen llenguatges diferents es demostra no tan sols en les deficients traduccions del català sinó també en la incapacitat dels primers per entendre els mètodes d’actuació dels segons. La sectària declaració del coronel Pérez de los Cobos a l’Audiència Nacional ho ha tornat a evidenciar. El fiscal Carballo ja s’havia arrenglerat amb l’antiga visió militarista: no entén què vol dir mediació i que cal interlocució amb els convocants de les mobilitzacions, no entén que el dia 20 de setembre s’actués amb “suavitat”, no entén per què l’1 d’octubre els Mossos tenien present que hi havia persones vulnerables als col·legis electorals ni entén que els Mossos optessin per no enviar la Brimo contra els concentrats. Per al fiscal i per al coronel utilitzar el diàleg i la mediació vol dir passivitat. En el Tribunal Suprem, la Fiscalia va considerar negatiu que les actuacions dels Mossos l’1 d’octubre no haguessin produït “ni xocs, ni enfrontaments, ni ferits, ni contusionats”. L’Estat espanyol vol una policia autoritària que tracti a qui protesta com un enemic en potència? Si el nou Govern progressista vol protegir els drets civils a més de derogar la Llei mordassa, haurà d’abordar la reforma del poder judicial i dels cossos de seguretat de l’Estat. Els mossos no són perfectes, però fa anys que varen començar el canvi. Potser per això el major Trapero seu a la banqueta dels acusats.
El Temps 4-2-2020
