El periodista Enric Borràs escriu un article a l’Ara on destaca “l’ anormalitat que suposa que mentre s’investiga Trapero per acatar una ordre judicial sense caure en la violència innecessària durant l’1 d’octubre, no hi ha cap jutge que investigui les clavegueres policials de l’operació Catalunya contra l’independentisme polític”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
El paper dels Mossos d’Esquadra en la resposta als atemptats del 17 i 18 d’agost i en l’operatiu policial de l’1 d’octubre ha deixat el nivell de reconeixement social del cos més amunt que mai. ¿Qui s’hauria imaginat abans de l’estiu que centenars de manifestants deixarien flors a les furgonetes dels antiavalots o que aplaudirien espontàniament al mig del carrer grups d’agents uniformats? El major Josep Lluís Trapero -per molt que ja no sigui el cap del cos continua tenint el rang més alt- tampoc es podia pensar que es convertiria en un heroi popular amb personatge al Polònia. El 2016, segons el Centre d’Estudis d’Opinió, els Mossos ja eren el servei públic més ben valorat pels ciutadans per la seva eficàcia, amb un 6,38 sobre 10. Si l’enquesta es repetís ara segur que millorarien la nota. Però mantenir aquest suport social també és un repte, sobretot en un any que no es preveu senzill, que arrenca amb Trapero cessat i investigat, i en què els Mossos saben que l’ull de Madrid -com el de Mórdor- continua vigilant-los amb atenció. L’idil·li popular amb els Mossos serà difícil de mantenir en un 2018 en què és molt possible que tornin la tensió social i les manifestacions, i per tant les càrregues policials. A més, la reivindicació del dret a l’autodeterminació també continuarà, i ja ha dut conseqüències greus al cos. D’una banda, hi ha la investigació oberta per l’Audiència Nacional contra Trapero i la intendent Teresa Laplana per l’actuació dels Mossos durant el 20-S i l’1-O, i, d’una altra, la informació reservada sobre l’actuació durant el referèndum arran de la qual, segons va avançar aquest diari, ja han declarat més d’un centenar d’agents a la Divisió d’Afers Interns. La informació reservada pot causar el ressentiment dels policies rasos respecte a una cúpula que alguns sindicats mantenen que van obeir i que ara els qüestiona per cobrir-se davant l’Audiència.
Aquests reptes agafen el cos amb el lideratge del comissari Ferran López, que ara per ara manté un perfil discret. El seu nom el va dictar el govern espanyol, exercint el poder de l’article 155, i per motius polítics que fins i tot la majoria dels detractors de Trapero als Mossos veuen injustos. Per no causar encara més rebuig entre la policia catalana, Madrid va triar la mà dreta de Trapero per succeir-lo. López encapçala la mateixa cúpula que va deixar el major. A més, la número dos d’ERC, Marta Rovira, va dir durant la campanya electoral que si governaven restituirien Trapero com a cap dels Mossos, i és possible que tanquin un acord amb Junts per Catalunya. Per molt estrany que pugui ser el nomenament d’un investigat per la justícia com a cap dels Mossos d’Esquadra, aquesta promesa afebleix el lideratge de López.
El vincle necessari amb l’Audiència Nacional
En aquest context, els Mossos també han de refer la coordinació amb els cossos policials espanyols i, sobretot, la relació amb la cúpula judicial i la de la fiscalia, amb les quals han de treballar per força per combatre, entre altres fronts, el terrorisme jihadista. L’1-O ha deixat aquest vincle -que feia fluir Trapero- especialment malmès. El cas del comissari Manel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació -encarregada de combatre el terrorisme jihadista-, n’és un exemple gràfic: el 19 d’octubre va demanar passar a segona activitat. Aquest canvi li permetrà tenir una destinació tranquil·la i deixar enrere les responsabilitats directives. Castellví va demanar-ho dos dies abans del 155, però va argumentar la sol·licitud del canvi dient que era per cansament i arran del desgast en la gestió dels atemptats del 17-A. Però ara per ara Castellví continua al capdavant dels policies que han d’investigar el terrorisme en estreta col·laboració amb les autoritats judicials, i sobretot amb l’Audiència Nacional. Cal tenir en compte que aquest tribunal, precisament el que investiga Trapero, és també el que dirigeix tots els casos de terrorisme.
Els Mossos afronten aquests reptes amb el rerefons de la anormalitat que suposa que mentre s’investiga Trapero per acatar una ordre judicial sense caure en la violència innecessària durant l’1 d’octubre, no hi ha cap jutge que investigui les clavegueres policials de l’operació Catalunya contra l’independentisme polític, dirigida des del ministeri de l’Interior. I que tampoc s’hagi aclarit la relació entre el Centre Nacional d’Intel·ligència i l’home que es considera el cervell dels atemptats del 17-A, Abdelbaki es-Satty.
Ara 7-1-2018
