Dia de les Esquadres a Girona

Comparteix!

El passat dia nou d’abril es commemorava el Dia de les Esquadres 2019 a diversos punts del país. A l’acte organitzat per la Regió Policial de Girona hi va intervenir Jaume Bosch.

A continuació i pel seu interès els oferim la seva intervenció íntegrament:

ELS REPTES D’UNA POLICIA ARRELADA A LA SOCIETAT.SALUTACIÓ INICIAL.

 Comissari en cap del Cos de Mossos d’Esquadra, representants del Parlament, Govern, Ajuntaments  i poder judicial, autoritats, mossos i mosses d’esquadra, policies locals, membres d’altres cossos policials, membres de les Forces Armades, dels bombers i cossos d’emergències, dels agents rurals,En primer lloc vull agrair al Comissari Milán l’honor que m’ha atorgat en proposar-me intervenir en la celebració del Dia de les Esquadres de la Regió Policial de Girona. I em satisfà  de forma especial ser avui aquí, quan s’ha recuperat aquesta celebració després de la suspensió de l’any passat en moments molt difícils pel Cos.

EL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA. 

Aquest any es commemora el tres-cents aniversari de la data que, segons diversos historiadors, es pot considerar com la de de la fundació del Cos de Mossos d’Esquadra, l’any 1719. Però de fet, el Cos de Mossos d’esquadra ha estat fundat, o refundat si voleu, dues vegades: la primera, al segle XVIII, una època en la que difícilment podem aplicar el concepte de policia democràtica, i fins i tot el de policia.Des de llavors, al llarg de dos segles, els Mossos es varen desenvolupar, com és lògic, al ritme de la història del país. A començaments del segle XX ja formaven part de l’imaginari de la nostra societat.El poeta Joan Salvat Papasseit citava els mossos en el poema “Nocturn per a acordió”:- Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.- Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll:- Però jo he vist la pluja- a barrals- sobre els bots,- i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;- sota els flandes,- i els melis, – sota els cedres sagrats. – Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit- i la volta del cel era una foradada- sense llums als vagons:- I he fet un foc d’estrelles dins la gola del llop.L’any 1936, en produir-se el cop d’estat contra la democràcia, els Mossos d’Esquadra, comandats pel Coronel Frederic Escofet, varen defensar les institucions i la legalitat. I l’any 39 “remuntaren la carena”, en paraules de Joan Oliver, acompanyant al Govern del President Companys en el trist pas pels Pirineus camí de l’exili. Després d’un temps al camp d’internament d’Argelers, la majoria dels mossos foren deportats  a Espanya i internats en un camp de concentració a Burgos. El Cos fou dissolt per la dictadura franquista.Als anys cinquanta la Diputació provincial de Barcelona va sol·licitar del Govern poder disposar d’un Cos policial per vigilar les seves dependències. Es va recuperar el nom de Mossos d’Esquadra, però qui fou historiador, comandant de l’Exèrcit i Cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, Gabriel Cardona,  advertia en un article publicat l’any 2.005 dins el llibre “Mossos d’esquadra. Història i present” que, segons el Decret que els restaurava, eren “un cos de nova creació, i no una continuació de l’anterior”. I afegia Cardona:  “Bon vent i barca nova a la història, però ,sobre tot, a la història de la República i la guerra civil. També, a l’anul·lació de qualsevol dret potencial dels antics membres”.El segon naixement del Cos de Mossos d’Esquadra es produeix els anys vuitanta, a partir de la restauració de la Generalitat, després de la dictadura franquista. I és la Constitució  de 1978 qui ho fa possible. Tot i que  definia la seguretat com una competència exclusiva de l’Estat,  contemplava la possibilitat de que les Comunitats Autònomes que ho recollissin en els seus Estatuts d’Autonomia poguessin disposar d’un cos de policia propi. S’atorgava també als governs autonòmics la facultat de coordinar les policies locals. L’Estatut d’autonomia de 1979 va recollir les dues possibilitats. La competència en seguretat es convertia, així, en concurrent, entre diverses administracions. Es trencava una tradició policial centralista que es remuntava al segle XIX.En aquells moments es comptava amb els setanta mossos provinents de la Diputació de Barcelona i amb els 6.000 policies locals dependents dels ajuntaments. I a partir d’aquí, es va anar avançant en la construcció d’una policia que es volia arrelada a la societat.  L’any 1985 el Parlament , amb una amplíssima majoria, va aprovar el model de seguretat que es desitjava per a Catalunya. Va jugar un paper decisiu en la seva elaboració, precisament  un gironí, que dissortadament ens va deixar fa uns anys, Jaume Curbet, que havia estat regidor de l’Ajuntament de Girona. Ell es va inspirar en el model del Quebec per elaborar una proposta que s’adaptés a les característiques de Catalunya. Avui la Sala d’Estudi de l’Institut de Seguretat Pública porta el seu nom: un reconeixement institucional encara insuficient per a la tasca que va desenvolupar qui ha estat el millor teòric de la seguretat al nostre país.Aquells anys  es va concretar el concepte de Policia de Catalunya, la que depèn de les institucions catalanes: els Mossos d’esquadra, de la Generalitat, i les policies locals, dels ajuntaments. Aquesta definició no suposa cap menysteniment  per altres cossos; és una simple constatació del sistema de policia que la Constitució havia dibuixat. Com a conseqüència es varen desenvolupar les polítiques de coordinació de les policies locals i, sobre tot, l’aposta per la formació conjunta dels dos Cossos a l’Escola de Policia de Catalunya, com a fruit d’un pacte entre la Generalitat i els ajuntaments.L’any 1994 suposa un salt endavant decisiu en el paper dels Mossos d’Esquadra: el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat pacten que a partir d’aquell moment els Mossos substituiran en el territori a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia com a policia bàsica. Més endavant  un altre acord dels dos governs permet el traspàs d’una competència de l’Estat a la Generalitat, en virtut de l’article 150.2 de la Constitució: l’any 1997, per llei orgànica aprovada per unanimitat a Congrés i Senat, es traspassa a la Generalitat la competència de trànsit, i els Mossos substitueixen la Guàrdia Civil en la vigilància de les carreteres.El desplegament territorial iniciat l’any 1994 a la comarca d’Osona culmina l’any 2008 amb l’arribada dels Mossos a les Terres de l’Ebre. Dos anys abans s’havien fet càrrec de la seguretat de la capital del país, Barcelona. Al mateix temps s’estableixen convenis de col·laboració entre la Generalitat i cada municipi al que arribaven els Mossos , el primer dels quals es signa amb l’Ajuntament de Girona, l’any 1997. Val la pena recordar que el model actual és fruit d’acords del Govern de la Generalitat amb Governs de l’Estat de diferent ideologia. I que el desplegament territorial també s’ha efectuat sota governs de la Generalitat de diferent color polític. Un bon exemple, en aquest cas, de cooperació institucional. El model va quedar consagrat a l’Estatut de 2006, a l’article 164, no impugnat per ningú i, per tant, plenament en vigor abans i després de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010.L’Estatut vigent marca un salt qualitatiu en les competències de la Generalitat:- Correspon a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya. – La Junta de Seguretat, destinada a coordinar els cossos policials de l’Estat i la Generalitat, passa a ser presidida pel president de la Generalitat.- El màxim comandament del Cos de Mossos ja no ha de ser provinent dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat ni de les Forces Armades. – La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra , l’organització de la qual depèn de la Generalitat,  té com a àmbit d’actuació tot el territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia.- Se li reconeix la  competència  en seguretat ciutadana i ordre públic, en policia administrativa  i la de policia judicial i investigació criminal i sobre les diverses formes de crim organitzat i terrorisme. – La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha de ser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països.- S’amplien les competències de coordinació de les policies locals amb les d’ordenació. – I, segons l’article 163, la Generalitat assumeix competències executives en l’àmbit de seguretat privada, una matèria que ni tan sols apareixia a l’Estatut de 1979.El  sistema de seguretat de Catalunya va ser posat a prova el 17 d’agost de 2017.  Avui celebrem el primer Dia de les Esquadres posterior a aquells fets. Els atemptats de Barcelona i Cambrils varen provocar morts i ferits i molt de dolor, però també molta preocupació en la ciutadania. I des d’una perspectiva policial varen ser resolts amb celeritat i eficàcia. Tot el món en fou testimoni: Catalunya disposava d’un sistema de policia capaç de reaccionar davant uns atemptats terribles. I  els Mossos d’Esquadra, i també la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils, hi jugaren un paper principal perquè eren la policia encarregada de mantenir la seguretat al territori.  Aquest paper protagonista de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra no fou conseqüència de cap anomalia; era fruit del model definit a la Constitució del 78, a l’Estatut de 2006 i als acords entre els Governs espanyol i català, consagrats en diverses Juntes de Seguretat.El dia 26 d’agost una imponent manifestació a Barcelona de repulsa als atemptats, presidida pel crit de “No tenim por”, permeté expressar a la ciutadania el seu sentiment de reconeixement als Mossos, la Guàrdia Urbana i a tots els Serveis d’Emergències. Les flors dipositades als vehicles policials eren una mostra d’agraïment que tots, policies i societat, hem de convertir en permanent.  Aquell dia la nostra policia es pogué sentir orgullosa de la ciutadania i el poble català es mostrà orgullós de la seva policia. De fet, tant el Parlament com l’Ajuntament de Barcelona celebraren actes de reconeixement a la tasca de tots els Cossos de seguretat i emergències que varen actuar aquells dies.

CINC REPTES I CINC PREGUNTES PER REFLEXIONAR.

Avui, Catalunya disposa d’uns 16.600 mossos i d’uns 10.850 policies locals. També hi presten els seus serveis uns 6.000 membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat que exerceixen les seves competències extra i supra comunitàries. Hem avançat molt des dels anys vuitanta, però no ens podem aturar. Per això podria ser oportú reflexionar conjuntament sobre com podem continuar construint una  correcta relació entre policia i societat. I m’he permès triar de forma subjectiva  alguns reptes de futur que penso que hauríem d’abordar col·lectivament. Entre els molts que podríem citar n’he seleccionat cinc, que alhora he transformat en preguntes:Primer. Quins han de ser els mecanismes que permetin que la Policia pugui adaptar-se als canvis socials que s’estan produint? Quin ha de ser el tractament policial de  les mobilitzacions, des del respecte als drets i llibertats de la ciutadania?.Vivim temps complicats. Molts sectors de la societat es mobilitzen i expressen la seva protesta o les seves reivindicacions . La crisi econòmica ha comportat unes retallades en l’estat de benestar que moltes persones, també els policies, han sofert. A Catalunya, a més, bé que ho sabeu, els darrers anys han estat d’una gran complexitat política. Com s’ha de situar un Cos de policia davant les mobilitzacions que genera aquesta realitat? Afirma Carlos González, que fou magistrat de l’Audiència de Barcelona i director de l’Institut de Seguretat Pública:  “El principal repte ( de la policia) és aconseguir l’equilibri entre l’exercici de drets i la neutralització dels comportaments o conductes  que alteren la convivència. És en la gestió d’esdeveniments de masses, ja siguin motivats per raons polítiques, d’oci o com a expressió  de la conflictivitat social, on es posa a prova la capacitat policial de mantenir aquest equilibri”.Així doncs, els policies han de ser conscients que, en una manifestació, en una concentració, al davant hi tenen ciutadans i ciutadanes; no són l’enemic, ni poden ser catalogats despectivament d’individus o grups organitzats; son ciutadans i ciutadanes titulars de drets i llibertats.  El principi de proporcionalitat en l’ús de la força és, com sabeu, essencial: mai per impedir un mal es pot causar un mal superior. La mediació, que varen començar a posar en pràctica les policies de Suècia o Alemanya,  és un instrument que sempre s’ha d’intentar utilitzar. El dret de manifestació és tan sagrat que, segons l’article 21 de la Constitució, no precisa d’autorització sinó tan sols de comunicació. Cal saber com tractar la resistència passiva. La convivència ciutadana és, sempre i en tot moment, un bé a preservar. Però alhora, també cal que la societat sigui conscient de les seves obligacions democràtiques envers la seguretat i la policia. No és acceptable que un càrrec públic acusi injustament a la mossa d’esquadra  atacada a la comissaria de Cornellà l’any passat d’haver efectuat una execució extrajudicial, quan va  exercir el seu dret a la legitima defensa, tal com han establert els tribunals . I és necessari recordar que quan hi ha dues manifestacions contraposades, sigui qui sigui qui exerceix el dret a manifestar-se, l’obligació de la policia és formar un cordó per evitar que hi hagi enfrontaments. No pot ser que allò que a Londres és normal, que la policia britànica apliqui un cordó policial entre manifestacions dels  partidaris i els contraris al Brexit, aquí es converteixi en un motiu constant de polèmica. Segon. Informem prou a la ciutadania d’aspectes de les funcions policials que de vegades són massa desconeguts?Un bon exemple és la confusió existent en bona part de la societat sobre el que significa el paper de policia judicial. Tothom, societat, policia, càrrecs polítics i poder judicial hauríem de tenir ben clares les diferències entre la policia anomenada governativa i la policia judicial. Ho explica el fiscal José Maria Mena, partint dels articles 104 i 126 de la Constitució. Escriu el fiscal Mena:Son funcions dels cossos policials que depenen del poder executiu ( municipal, autonòmic o estatal) les estratègies preventives per preservar l’ordre públic i la seguretat ciutadana, “funcions programades amb criteris d’oportunitat política, d’acord amb la concepció d’ordre públic o pau social que professi l’autoritat política corresponent”. En canvi, les funcions de policia judicial, sota la direcció de jutges i fiscals, son reactives, posteriors al fet delictiu i “incompatibles amb criteris d’oportunitat”. Poder polític i poder judicial s’han de limitar, afegeixo jo,  a complir escrupolosament les seves obligacions, sense traspassar a la policia les seves possibles divergències. Ni els governants poden interferir en les tasques de policia judicial ni el poder judicial hauria d’aplicar una interpretació tan expansiva del concepte de policia judicial que pugui alterar la distribució legal de les competències dels diferents cossos de seguretat.  I per damunt de tot, sempre, el principi que la policia és un cos, única i exclusivament, professional. Tercer. Estem disposats a potenciar la selecció i la formació?.El crim és cada vegada més sofisticat, la globalització és un fenomen irreversible, les abans denominades noves tecnologies són cada vegada menys noves i més presents i poderoses. La selecció correcta dels nous policies i la seva formació, bàsica o permanent, és un dels grans reptes que tenim com a país. L’Institut de Seguretat Pública engloba l’Escola de Policia, l’Escola de Bombers i Protecció Civil, i és avui també Centre adscrit a la Universitat de Barcelona per impartir el Grau en seguretat i el Màster de Direcció estratègica de seguretat i policia.   A l’Escola de Policia, es formen conjuntament mossos i policies locals, com a conseqüència d’aquell pacte de 1985 entre Generalitat i ajuntaments. I amplia la formació cap a policies portuàries, agents rurals, i fins i tot al camp d’una seguretat privada cada vegada més present a la societat.Avui a l’Escola hi ha 893 alumnes que el mes de juny acabaran el curs bàsic: 508 del Cos de Mossos d’Esquadra i 385 de les policies locals. És un pas molt important en relació el curs 2017-2018 on tan sols hi hagué 110 alumnes, tots de les policies locals. Però els anys sense promocions de mossos han de ser compensats amb noves incorporacions absolutament imprescindibles. La nova normativa que facilita la jubilació anticipada dels policies locals suposarà la necessitat de cobrir més de dues mil places a curt termini. Totes dues circumstàncies comporten greus dificultats  per a les administracions, però són, alhora, una gran oportunitat per rejovenir les plantilles i renovar les escales de comandament. Segons preveu el cap de l’Escola de Policia, el comissari Joan Figuera, al curs bàsic 2019-2020 la xifra d’alumnes pot pujar fins els 1.300 o 1.400.  I en el marc de l’Institut caldrà sumar-hi a més les noves promocions de bombers derivades de les necessitats peremptòries d’aquest Cos. La Generalitat es troba, doncs,  davant l’obligació de dotar pressupostàriament no tan sols les noves places sinó també els recursos que permetin que l’Institut de Seguretat Pública  pugui exercir de forma correcta la seva tasca formativa envers les noves promocions. Sense oblidar el necessari impuls a la formació permanent i especialitzada i a les tasques de recerca, imprescindibles per al desenvolupament i actualització de les funcions pròpies dels cossos policials.  I de cara a un futur immediat caldria articular una convocatòria unificada de selecció tal com ja ha posat en marxa el País Basc.Quart: És acceptable el paper que avui juguen les dones dins la Policia?L’any 2017 al Cos de Mossos d’Esquadra hi havia un percentatge del 21’2 per cent de dones: molt baix.  A les policies locals, un 11’7 per cent: encara molt més baix. I, en els dos Cossos, la seva presència en llocs de comandament és absolutament, inexplicablement minoritària.Si volem  que la nostra policia sigui representativa de la societat, aquestes dades han de ser modificades adoptant les mesures que pertoquin, en l’àmbit de la selecció i de la promoció interna.  En primer lloc, per una qüestió de justícia. Però en segon lloc, perquè la revolució que estan protagonitzat les dones és imparable: la policia no en pot restar al marge. I la seva raó es veu reforçada encara més, quan des de determinades ideologies es pretén tolerar o justificar els delictes vinculats a la  violència masclista. Avui una de les prioritats de la policia ha de ser  la lluita contra aquesta xacra.I cinquè repte: No és ja hora d’actualitzar el marc jurídic per a la nostra policia?  No toca ja aprovar una Llei del Sistema de Policia de Catalunya?.Com sabeu, la llei de les Policies Locals és de 1991, la de la Policia de la Generalitat de 1994. Des de llavors han passat moltes coses: els Mossos d’Esquadra estan desplegats des de 2008 com a policia bàsica a tot el territori, el nou Estatut de 2006 ha consolidat les noves competències assolides, la societat ha canviat, el crim també; avui per exemple, patim un tipus de terrorisme, poc imaginable als anys noranta. Estic convençut de que cal una nova llei, pactada entre el Govern, els principals grups parlamentaris, els ajuntaments, i les organitzacions sindicals i professionals dels policies i els seus comandaments. Una llei que atorgui a tota la ciutadania, visqui on visqui, el mateix nivell de seguretat. Que reguli en un  mateix text el règim estatutari de mossos i policies locals, amb una bona part comuna, i una part especifica de cada cos. Que faci funcionar les diferents policies en el marc d’un autèntic sistema, que defineixi millor el paper d’uns i altres i alhora la seva coordinació. I que atorgui a les policies locals, organitzades en 215 cossos, un funcionament conjunt que, faci compatibles el respecte a l’autonomia municipal i el fet de disposar de mecanismes comuns, com una unitat central de compres, una unitat nacional d’afers interns o una taula de relacions laborals que pugui emetre recomanacions pels diferents tipus de municipis.En aquest context, s’hauria de produir la plena integració del Cos de Mossos d’Esquadra a l’Europol i altres organismes internacionals, reivindicada des de fa molts anys. Només interferències polítiques injustificables ho han impedit fins ara.FINALPer poder fer front a aquests o d’altres reptes, tots i totes hem de tenir present que la policia està al servei de la societat, que ha d’estar arrelada a la societat. En el món actual proliferen ideologies que ens diuen que cal sacrificar la llibertat per disposar de seguretat. Michel Benichou, president del Consell de l’Advocacia Europea afirma que “ si es sacrifica la llibertat per la seguretat, no es tindrà ni llibertat ni seguretat”. I Jaume Curbet escrivia: “No té sentit la reiterada i conflictiva contraposició entre seguretat i llibertat, ja que l’una i l’altra, en la seva deguda proporció, constitueixen ingredients igualment indispensables per al desenvolupament humà”.En els moments actuals la vostra tasca no és fàcil. Però estic convençut que el Cos de Mossos d’Esquadra està més que capacitat per desenvolupar les funcions  que la societat catalana li demanda. Perquè ha analitzat i ha sabut corregir possibles errors del passat i així, s’ha preparat millor pel present i el futur. Acabo fent  meva la  forma en que ho va definir el major Josep Lluís Trapero :


–  “ A les organitzacions , allò realment complicat de fer, és implementar un canvi cultural  i és això el que hem fet tots plegats.- I aquest canvi cultural en l’organització té una premissa que inunda tot allò que toca: posa per davant al ciutadà.- Heu de continuar escrivint el futur”.
Moltes gràcies.

Jaume Bosch


Girona, 9 d’abril de 2019.