Després d’anys de retallades els aliats estan lluny del compromís de despesa militar del 2%

Comparteix!

En un article a l’Ara es fan ressò d’un informe publicat per l’Aliança Antlàntica que “demostra que els aliats europeus han reduït progressivament la despesa militar des del 1989, coincidint amb la millora de l’estabilitat política a Europa. Si el 1989 els aliats europeus i el Canadà dedicaven gairebé un 3% del seu PIB a defensa, aquest any la despesa militar serà la meitat (1,46%)”

Pel seu interès el reproduïm íntegrament:

Després d’anys de retallades en defensa, els països europeus han començat a recuperar el terreny perdut. Des del 2015, la majoria d’aliats comunitaris han augmentat -tot i que molt lleugerament- la despesa militar. Europa, però, està lluny de complir amb l’objectiu pactat amb els Estats Units de dedicar almenys un 2% del PIB de cada país de l’OTAN a defensa.

Un informe publicat ahir per l’Aliança Atlàntica demostra que els aliats europeus han reduït progressivament la despesa militar des del 1989, coincidint amb la millora de l’estabilitat política a Europa. Si el 1989 els aliats europeus i el Canadà dedicaven gairebé un 3% del seu PIB a defensa, aquest any la despesa militar serà la meitat (1,46%).

Els Estats Units, en canvi, dediquen un 3,58% del seu PIB a defensa i reclamen als aliats europeus més compromís amb l’Aliança Atlàntica. Tant Barack Obama quan era l’inquilí de la Casa Blanca com l’actual president del país, Donald Trump, han pressionat insistentment els europeus perquè gastin més en defensa.

Els EUA rebaixen el to

Quan Trump va arribar al poder va amenaçar els governs europeus de trencar els seus compromisos amb l’OTAN si la resta d’aliats no dedicaven més diners a la defensa. Washington ha rebaixat el to en les últimes reunions, però els europeus temen que les diferències i les tensions polítiques amb la nova administració nord-americana acabin debilitant l’Aliança Atlàntica.

El document publicat ahir revela que només a partir del 2015, després del conflicte de Crimea, els europeus han començat a augmentar el pressupost en defensa. Entre el 2015 i el 2017, els països europeus i el Canadà han invertit en defensa 46.000 milions més, un 4,3% més. “És significatiu, suposa una diferència”, assegurava ahir Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, durant la reunió que van mantenir els ministres de Defensa de l’Aliança.

Tot i això, l’augment no és general sinó que es concentra en el Canadà, que el 2017 ha augmentat la despesa militar un 12,3%, i en alguns aliats de l’Est i de les repúbliques bàltiques, tots països que tenen fronteres amb Rússia o Ucraïna. Segons l’informe de l’OTAN, entre els aliats europeus que han augmentat més el pressupost de defensa hi ha Romania (50%), Letònia (22%) i Lituània (22%).

Espanya també és un dels socis que han augmentat més la despesa militar (17,5%) aquest any, però tot i això és el tercer aliat europeu que menys diners destina a defensa en relació al PIB (0,92%). Només Bèlgica (0,91%) i Luxemburg (0,44%) dediquen un percentatge inferior a l’espanyol. El govern de Mariano Rajoy es defensava ahir assegurant que l’Estat aporta material militar a les missions de l’OTAN.

Stoltenberg es va esforçar ahir a convèncer l’administració nord-americana que els aliats estan fent els deures augmentant els pressupostos. El 2014 els socis de l’OTAN es van comprometre a gastar com a mínim un 2% del PIB en defensa l’any 2024, un horitzó que a Donald Trump li sembla massa llunyà. El president dels Estats Units vol avançar la data, però les xifres demostren que als aliats europeus els queda molt de camí per recórrer per poder arribar al 2%. A hores d’ara, només cinc països de la UE compleixen: Grècia, Estònia, el Regne Unit, Romania i Polònia.

Més soldats a l’Afganistan

En la reunió de ministres de l’OTAN d’ahir, els aliats van acordar enviar més tropes a l’Afganistan per augmentar el suport a les forces de seguretat del país. L’Aliança Atlàntica hi podria enviar fins a 3.000 soldats més, però la xifra no es concretarà fins més endavant. “La seguretat de l’Afganistan és la nostra seguretat”, va assegurar Stoltenberg. El secretari de Defensa nord-americà, James Mattis, va subratllar que l’OTAN havia retirat massa aviat les tropes, en una crítica evident a l’estratègia d’Obama de fer una retirada esglaonada. “Hem reduït els efectius massa ràpidament”, va dir.

Des del 2015, l’OTAN ja no té tropes de combat a l’Afganistan sinó que participa en la missió de suport al govern del país per assessorar i formar els militars locals. Actualment hi ha 13.000 soldats de l’Aliança Atlàntica.

Laia Forès

Ara 30-6-2017