Estem preparats per ser una república? Ara està de moda dir que no. Però és fals.
Estem preparats per ser república si davant tenim un estat democràtic.
La societat va respondre i va defensar el referèndum davant un nivell alt de violència de l’estat. Sorpresos, només en part, del que són capaços de fer. Estàvem preparats. Molt més del que crèiem, molt més del que sabíem.
Davant un exèrcit o una policia militar desenfrenada, tenim dues opcions.
La primera, és crear un exèrcit. L’independentisme català no ha seguit aquesta via.
La segona via és la pacífica i democràtica. És la que hem pres des de fa molts i molts anys. Aquesta via implica que la policia, l’exèrcit, i sobretot, aquell que els dóna les ordres, reconeixeran el resultat de les urnes i respectaran institucions i la població.
L’u d’octubre va demostrar que l’estat espanyol no respecta la població. Al contrari: l’estat l’ataca físicament (votin el que votin).
I els mirem a ells, i encara no han demanat perdó. I s’han condecorat. Perquè creuen que han actuat correctament. Per tant, primer indici: poden repetir-ho. Però també sabem que no els sortirà gratis.
El 28 d’octubre demostra, per les informacions que va rebre el Govern, que el nivell d’atac a la població seria com el d’un exèrcit que ocupa un territori, seguint el seu crit de guerra: “a por ellos”. Separant mitjançant la violència un “nosotros” i un “ellos”. Amb la violència que “considerin”. Assumim-ho.
No estem preparats perquè vinguin forces armades d’ocupació, disposades a usar l’armament.
És així de senzill.
Però això vol dir que entrarem en una roda de hàmster on l’amenaça de les armes guanyi els vots a les urnes?
Qualsevol amenaça només és creïble quan es fa real. Si no es fa real, l’amenaça només és una il·lusió que algú amb molta pompa proclama.
L’amenaça de les armes contra la pròpia població civil, no és versemblant si ningú se la creu, si cadascú de nosaltres la ignora. Ignorar l’amenaça és alliberament.
I llavors és quan el rei va despullat i tot el poble ho veu.
Defensarem pacíficament les nostres urnes i les nostres institucions.
Bombers per la Independència (ANC)
