Catalunya i Policia: situació límit

Comparteix!

El maig de 1988 editat per l’Editorial Pòrtic vaig publicar el llibre Catalunya i policia: situació límit.

Avui més de trenta anys després i  malauradament la situació torna a ser límit. La incompetència d’una bona part de la  nostra classe política, sumada a la insensibilitat de la nostra societat vers la nostra seguretat nacional ens ha dut fins a la situació actual. Així, els trenta-cinc mil membres responsables de la nostra seguretat: policies de Catalunya, bombers,agents rurals, membres de protecció civil i emergències es troben immersos en una certa desorientació agreujada per una falta de projecte que ha minat greument la seva autoestima. Tampoc podem obviar, el paper que hi ha jugat les clavegueres de l’Estat, que durant anys han “treballat”  desacomplexadament  per minar la nostra policia.

Les forces polítiques i la societat han de reaccionar. Si volem un estat el primer que hem de tenir és un projecte clar. Hem de tenir sentit d’estat. Hem de tenir un pla i una estratègia que faci possible la construcció una veritable consciència i estructures de seguretat nacional. No podem passar ni un any més sense afrontar la realitat de la situació del nostre col·lectiu professional.

Què crec, segons el meu parer que s’hauria de fer prioritàriament al  respecte:

  • El Parlament i el Govern haurien de ser capaços de generar un nou Departament de l’Interior, professional i transversal.
  • Acabar amb  la degradació de representació sindical i professional i la manca de reciclatge. Cal limitar el mandat dels seus representants. No es pot seguir amb la “casta” actual, cansada i mancada d’il·lusió i que no és ni capaç de defensar els seus companys encausats per l’1-O. Per tant, ens caldria un nou moviment sindical renovat i més connectat amb la societat i la seva nació.
  • Replantejar-se que cal fer amb els cossos de policies locals i amb la organització de la Protecció Civil
  • Cal també un projecte global en el que l’Istitut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) n’hauria d’ésser l’eix del canvi. Les maneres de fer d’aquest institut, en els darrers anys, ha estat totalment acomplexada, sense autoestima ni projecte ni cap tipus de sentit de país. Ens cal, doncs, un nou ISPC que sense complexes tiri endavant un projecte amb il·lusió.

En contraposició trobo que s’hauria d’analitzar el perquè el cos dels Bombers si que compte amb un alt sentit d’autoestima i professionalitat i l’evolució positiva en aquest sentit del cos dels Agents Rurals.

Hem de tenir clar que si no som capaços de construir i consolidar aquest espai propi de seguretat nacional Espanya ens imposarà el seu  model amb tota la força de l’estat al darrera inclosos els CFSE, l’UME, el CESIT,  i la Ciberdefensa etc. Estem,tres dècades més tard, en una situació límit. No podem seguir amb l’estratègia del qui dia passa any empeny…l’Estat no descansa i si que té projecte. Som-hi!.

Miquel Sellarès. President del CEEC