El CEEC creu que serà d’interès pels seus lectors llegir la carta següent que reproduïm íntegrament:
Molts i moltes vam decidir, fa molts anys, ser Policies de Catalunya perquè, a més de tenir un lloc de treball, volíem participar i contribuir en la construcció d’una nova Policia, democràtica, que garantís el lliure exercici de drets i llibertats. Una Policia integrada per persones que se sentissin lligades i vinculades al poble al qui servien, al seu poble, Catalunya.
Tots teníem clar que volíem ser mossos d’esquadra o policies locals. No volíem formar part d’altres cossos estatals. No volíem ser policies només. Vam decidir ser policies al servei de Catalunya, dels catalans i les seves institucions.
Ens entristeix veure les imatges dels enfrontaments de companys i companyes nostres, fent les seves funcions de manteniment de l’ordre públic, amb manifestants que protesten per la detenció del nostre President a Alemanya, i divendres per l’empresonament de més polítics i compatriotes nostres. Ens entristeix veure el poc compromís dels nostres sindicats amb la situació que estem vivint. Ens entristeix veure com, comandats per uns polítics que no són els nostres, se’ns empeny, a mossos i ciutadans a enfrontaments violents.
Aquests moments, i ben segur els que vindran, seran complicats. Als mossos, com a la resta del país, hi ha qui vol la República catalana i qui vol ser part d’Espanya. El mateix que passa amb la resta de catalans i catalanes. Tampoc en això hem de ser diferents als nostres conciutadans.
Però, ara especialment, cal que tots, mossos i no mossos, tinguem el cap ben fred. Cal que no caiguem en la violència gratuïta que només beneficiarà a aquells que han donat suport al 155.
Quan llegeixo missatges a les xarxes socials que titllen els mossos de botiflers, de sicaris i venuts em dol. Em dol perquè, sense adonar-nos, enfrontant-nos entre nosaltres, fem la feina a aquells qui governen Catalunya des de Madrid i amb 4 diputats. Em dol perquè durant dècades, a la classe política catalana, especialment nacionalistes i independentistes, la policia catalana (per dir-ho amb suavitat) els ha importat ben poc. També ells són responsables de quina policia tenim i de que es produeixin algunes escenes. Em dol perquè amb els enfrontaments, mossos i no mossos, fem la feina bruta a aquells qui, divendres al Parlament, van donar l’esquena als familiars dels nostres presos polítics.
Acabo, mentre veig a la tele com La Sexta retransmet en directe els enfrontaments que es puguin produir a BCN, entre mossos d’esquadra i manifestants, com si fos un partit de futbol, a l’espera d’escenes que després explotaran a tota hora.
Ara, més que mai, ens cal unitat, sense caure en el parany de la violència i dels enfrontaments. Tenim molt per fer encara i arribaran els dies en què podrem i haurem de demanar explicacions. Arribarà el temps d’esmenar tantes errades.
Un històric del cos del Mossos d’Esquadra
