En un article al Punt Avui Xavier Ferrer areflexiona en relació als atemptats de la Rambla i Cambrils que “és evident que el conflicte històric de caire religiós i també cultural entre les comunitats cristianes i musulmanes, avui agreujat per la guerra de l’Iraq i l’actual guerra a Síria, són part del caldo de cultiu que mantenen les espurnes de la confrontació”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
És evident que els recents atemptats de Barcelona i Cambrils són brutals i criminals i mereixen el rebuig total de la societat, com així ha estat, i el càstig per als autors i instigadors. Però també requereixen la reflexió de per què succeeixen aquests tipus d’actes criminals. No ens podem quedar només en el fet concret i en les reaccions impulsives i lògiques del moment, sinó que cal analitzar per què uns nois joves estan disposats a exposar i sacrificar les seves vides en favor d’un ideal que es presenta com a religiós, però que de ben segur conté també altres interessos. Vagi per endavant que res del que exposaré seguidament ha de servir per justificar els atemptats, sinó per mirar d’entendre la situació i, sobretot, per trobar-hi remei. Així les coses, de les explicacions que fa Estat Islàmic (EI) quan hi ha un atemptat en destaca la humiliació i l’explotació dels musulmans i de l’islam per part de les potències occidentals, ja sigui per les colonitzacions de fa més de cent anys, per la guerra de l’Iraq o pel paper d’alguns estats europeus en diferents escenaris. Tant les conquestes de territori per establir un estat, actualment en clar retrocés per l’acció dels aliats, com els atemptats perpetrats serveixen a EI per mantenir la flama dels seus objectius entre els seus seguidors. Els europeus i el món occidental ens hem de preguntar per què passa tot això. De ben segur que hi ha moltes lectures i totes tenen part de raó, però és evident que el conflicte històric de caire religiós i també cultural entre les comunitats cristianes i musulmanes, avui agreujat per la guerra de l’Iraq i l’actual guerra a Síria, són part del caldo de cultiu que mantenen les espurnes de la confrontació. També ho és el mateix conflicte religiós i d’interessos entre els estats de l’Orient Mitjà, que ajuden diferents faccions, en funció de la seva ideologia i interès. Les relacions econòmiques i militars, sovint sense transparència, entre algun estat occidental i estats islàmics també porten incomprensió a la societat. I la immigració i posterior adaptació de ciutadans musulmans a Europa, ara ja propera als 15 milions, no acaben de trobar el seu lloc en el món competitiu occidental, especialment a partir de la tercera generació, i en no sentir-se identificats amb la societat són proclius, malauradament, als cants de sirena que els ofereix EI. Així les coses, estem davant d’un escenari molt complex, la solució del qual sobrepassa l’actuació militar o policial del moment i requereix accions en diferents àmbits i temps. S’ha de potenciar el coneixement de l’altre i el respecte als seus costums i religió, l’apropament entre les societats amb la voluntat de trobar sinergies. També establir polítiques econòmiques que evitin les desigualtats i fomentin el concepte de democràcia i llibertat, adaptat a la idiosincràsia de cada societat, i el rebuig clar i contundent a qualsevol tipus de violència. Tot plegat vol dir voluntat política, tolerància, solidaritat, educació i respecte. I és evident que tot això també necessita temps i constància, però aquest és el camí per establir un món millor i en pau per a les generacions futures.
El Punt Avui 27-8-2017
